FRANCESCO TONUCCI (FRATO)
Les crítiques que va rebre defensaven que seu
treball era ple d’idees utòpiques pròpies de desitjos i nostàlgies d’èpoques
passades. Moltes persones creuen que l’adaptació, tal i com l’entén Tonucci,
suposaria canvis estructurals que podrien fer malbé la convivència i
l’economia. Potser portar a terme aquesta idea a nivell global és fruit de
fantasies i somnis, qui sap. Però tampoc fa cap mal si ens parem a pensar en la
realitat que envolta els infants a les grans ciutats i la impossibilitat de
gaudir amb autonomia i seguretat dels espais que ofereixen.
Potser hauríem de reflexionar sobre aquesta
progressiva “educació en la por” i sobre la constricció d’expressions del seu
propi desenvolupament, no sé si per donar-los una empenta cap al món tal i com
el coneixem, però si per anar oferint petites obertures de llibertat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada